Em trobo a l'A35G, classe de física quàntica. Diverses coses em criden l'atenció: les sabates del professor (molt maques, però amb una sola massa ampla), els pèls enganxats a la dessuadora de la companya de davant (probablement de gat) o el cartellet blau que prohibeix menjar hamburgueses i utilitzar walkie-talkies.
Tanmateix, hi ha una cosa en la què no em puc concentrar: la classe a què representa que estic assistint. De fet, fa un temps ja, que a les classes on encara vaig, hi soc "de cos present i de ment absent". En general, tot el que envolta la carrera a poc a poc va perdent el seu encant i deixa de generar-me interès. Això, fins al punt en què la mateixa facultat ha deixat de ser aquell lloc pràcticament de fantasia, on trobar-me amb la penya alhora que aprenc allò que m'emociona, per esdevenir un lloc on l'únic motiu per anar-hi és no tenir res millor a fer.
És això la famosa "crisi de 3r de carrera"?
Aquest sentiment caracteritzarà la resta de la carrera
ResponElimina