Però donen crèdits?

Amb quina setmana més moguda vam començar octubre, oi? El Campus de Diagonal es va convertir en l’escenari d’una pel·lícula de terror psicològic amb un desenllaç tristot. L’alumnat va ser convocat a una vaga dos dies seguits, dijous 2 i divendres 3 d’octubre, per denunciar l'assalt a la flotilla, el genocidi palestí i exigir el cessament de la complicitat amb Israel. Però la tragèdia inesperada va ser la quantitat de culs enganxats a les cadires de classe. No pas per consciència, sinó perquè si no donen crèdits ECTS a la mani, hi anirà sa tia.

Els qui van decidir quedar-se a classe van ser víctimes d’un dels pitjors atemptats que s'han vist les últimes dècades: una alarma d’incendis sonant en bucle. Veient alguns comentaris sembla mentida que l'any passat sonés només 13 cops. Quina dictadura, oi? Això de boicotejar la normalitat acadèmica per cridar l’atenció sobre un genocidi sembla massa molest per a les delicades oïdes de qui només protesta perquè ara li hem girat el dia. “A sobre que vinc, em fan fora de classe. M’ho haguessin dit i no hauria vingut”. Si voleu també a la propera us passem el dia d'abans una relació dels professors que tot i sonar l'alarma continuaran fent classe. Però bé, ja ni entraré en el fet que precisament ni buidant-los d'obligacions el dia, el gran gruix dels estudiants de física van fer el mínim moviment per a protestar contra un genocidi.

Tanmateix, el més crític va arribar divendres. Pràcticament fregant rècords d’assistència. A fora, estudiants amb principis estaven a la manifestació (o simplement secundant la vaga i buidant els centres d'estudi) mentre la resta des de classe debatien si les pintades a les parets “se les podrien haver estalviat”. És clar, perquè com tothom sap, la lluita contra un genocidi televisat ha de ser neta, estètica i preferiblement biodegradable talment com el fòsfor blanc que Israel ha tirat en repetides ocasions a Palestina.

I no oblidem el mantra de l’esdeveniment: “A mi no em donguis lliçons de moralitat, jo no estic defensant a Israel per venir a classe”. Ah, perfecte. L’objectiu de la protesta era que uns quants surtin al carrer, uns altres no vinguin a classe i la resta permetin al degà no haver d'aturar les classes ni les activitats avaluatives. Com havia de ser l'objectiu principal d'una vaga denunciar la barbàrie, les morts diàries o la complicitat de països, la UE o la OTAN? Que tranquil·litzador és tenir la consciència de no fer absolutament res i criticar qui et garanteix el dret a manifestar-se. Sembla que l’únic compromís que molts volen és amb la comoditat.

Però si pensaves que la indiferència era el pitjor, espera’t perquè resulta que tenim agents del Mossad corrent entre nosaltres. Sobre les pintades que deien “Palestina llibertat” o “Aturem el genocidi”, hi han aparegut estrelles de David. Per descomptat, la millor manera de respondre a una denúncia de crims de guerra és amb una simbologia que pretén, descaradament, confondre antisionisme amb antisemitisme i desviar el focus. Quin nivell intel·lectual. I tot això, des de la mateixa facultat que es vanta de tenir de les millors ments i notes de tall...

La conclusió és clara: la facultat està plena de genis capaços de resoldre equacions diferencials complicadíssimes o explicar a la perfecció relativitat general, però incapaços d’aturar la classe de teoria per denunciar una injustícia.

I la solució encara ho és més: SI SENTS QUE HAS DE FER ALGUNA COSA DESPRÉS D'AQUESTA PUBLICACIÓ, AQUEST DIMECRES 15 PARTICIPA DE LA VAGA CONVOCADA I BAIXA A MANIFESTAR-TE.