Diari d'un redactor

21 d'octubre de 2025

9:20h 

He arribat a la fira, sorprenentment hem hagut d'anar a pescar taules a la peixera tot i haver contactat amb l'Eugeni perquè ens les deixés ell... En fi, vaig confiar en ell quan es va presentar a rector i ens ho torna així.

9:40h

Estic a la taula de Planta 8 de la fira d'assos i acaben de venir un grup de químiques. Ens han comentat que no entenien què hi feien tantes taules a l'Atri sense ningú amb ganes de vendre coses per un ronyó ni explotar laboralment a ningú. Els he ofert unes galetes si endevinaven quantes castanyes hi havia al pot, però hem hagut d'acabar segrestant-les perquè causaria un forat a l'espai-temps si deixem que tornin a química i es fa saber a tothom que alguns redactors han parlat amablement amb químics.

10:20h

Surten els de primer al pati i hem d'explicar-los què és Planta 8. A algun redactor se li escapa alguna informació de més i hem de tancar als de primer amb les químiques. Al redactor se li fa un consell sumaríssim de guerra i se'l condemna a fer una enquesta sobre qui dona més la nota cantant si Coriolis o la Tuna. Quan tingui el resultat, haurà de negociar amb ells que acceptin el resultat assumint que a cap dels dos els agrada ser considerats pesats però tampoc ser menys que ningú.

10:45h

Ja havia rebaixat la quantitat de gent que hi havia per la zona, així que tocava discutir-se amb algú: he anat directe a la taula de croma i els he preguntat si continuen sent nazis perquè hi ha el rumor que estan aplicant la solució final amb esquarks. M'han insultat molt, jo he alliberat a alguns d'esquarks amb la sorpresa que m'han amenaçat amb tirar-me fitxes magnètiques diminutes. La pressió m'ha pogut i he fugit corrents cap a la taula del costat sense fixar-me que eren rajos catòlics. M'he espantat molt, tenien una creu i crec que m'hi volien penjar. Definitivament no tornaré a ser el mateix.

11:30h 

El temps està passant molt poc a poc. Han passat vàries vegades els coordinadors de les assos per la taula i no he entès gaire el que volien. M'han intentat extorsionar per a que signés un paper i havia d'entrar a una associació de no sé el què... mmmmm... ummm.... deixa'm que mediti la resposta... no'm surt. Per si de cas, hem tancat als coordinadors amb els de primer i les químiques. 

12:00h

Ja és migdia. Coriolis s'ha posat a cantar de nou sense que ningú els ho demani... Higgs Hop estan posant música i ballant... La tuna fa les seves coses... De vegades em pregunto si els podríem contractar com a mariachis. Crec que deliro i entre tanta música trobo a faltar que coulòmbies estigui posant música. O jo que sé, que la vaca vengui la seva revista.

13:00h

Aquesta última hora ha estat raríssima. Un de rajos catòlics i un de l'assemblea s'han començat a morrejar enmig de l'Atri per a celebrar la diversitat cultural. Per sort, hem anat amb les fermis a separar-los i hem acabat segrestant a l'integrant de l'assemblea perquè ha endevinat el número de castanyes del pot. 

13:12h

El senyor de la Compu ha vingut a la nostra taula, com que volíem que estigués per sempre amb nosaltres, l'hem acabat segrestant també.

13:50h 

Acaba de venir producte escalar a dir-nos que s'han cansat de fer voltes a una taula com si fossin micos intentant desafiar la gravetat. Que havien d'augmentar el potencial. Així que han decidit escalar la façana de l'Atri. Després d'aquest espectacle, un escalador ha vingut a la taula a fer un article sobre les passejades de vortex o algo així i l'hem hagut de segrestar perquè anem curts de redactors que escriguin articles si no és a punta de pistola.

14:20h

Ha vingut el Taron a saludar i ens ha dit que ho estem fent molt bé.

14:30h

Ja s'acaba! Bé, per nosaltres no, per als que en aquesta estona han estat recollint. La majoria d'associacions ho han hagut de fer perquè en estar totes portades per la mateixa gent, no podien recollir-les totes alhora. També hi ha el petit detall que teníem els coordinadors de les assos segrestats. 

14:50h 

Ara sí que ens tocava recollir a nosaltres, però ha vingut la policia a desallotjar-nos i hem decidit segrestar-los dient que teníem un secret a dir-los a l'orella. Esperem que dins de la gàbia no es líin amb el de l'assemblea que ja ens esperem de tot d'aquest noi.